Enfermedades Neurológicas

imaginacio.jpg

LA PRÀCTICA MENTAL EN LA RECUPERACIÓ MOTORA

 

La rehabilitació es pot entendre com un procés d’aprenentatge en el qual habilitats perdudes s’han de recuperar i habilitats noves s’han d’aprendre en base a la pràctica [1]. La tasca del fisioterapeuta davant de pacients neurològics es basa en la recuperació del moviment, l’adaptació a la condició davant d’una tasca, el manteniment de la funcionalitat i la prevenció de possibles complicacions [3].

El dèficit motor afecta el moviment del cos i és un dels objectius principals de la recuperació dels fisioterapeutes i terapeutes ocupacionals [2], juntament amb els dèficits perceptius, cognitius i sensorials que també juguen un paper imprescindible pel moviment funcional [3] necessari per una bona qualitat de vida [2].

Els avenços de la tecnologia han fet possible comptar amb tècniques d’imatge molt útils en el camp de la neurociència per conèixer més sobre les funcions mentals i així poder desenvolupar noves tècniques neurorehabilitadores com la pràctica mental [4].

S’ha demostrat que les connexions del cervell es modifiquen en funció de l’entorn i els estímuls als quals estem exposats.D’aquesta manerales connexions cerebrals s’enforteixen o desapareixen en funció de si s’utilitzen més o menys. Aquesta capacitat de modificació del sistema nerviós es coneix amb el nom de plasticitat cerebral, i és essencial per entendre la capacitat de reorganització del sistema nerviós després d’una lesió,a part de donar sentit a la neurorehabilitació per la recuperació funcional de la persona [4,5].

Existeixen diverses tècniques i abordatges des del camp de la fisioteràpia amb l’objectiu de potenciar la correcta reorganització cerebral, dins les quals es troba la pràctica mental.

La pràctica mental es tracta d’una tècnica innovadora que consisteix en imaginar una activitat en absència de l’execució física [6]. Tot i que es diferencien dues formes d’evocar imatges mentals (visual i motora), en general s’utilitza la imatge motora, la qual no només es tracta d’imaginar visualment el moviment, sinó que implica recrear en el pensament els sentiments i les sensacions associades amb el moviment [7]

La hipòtesi de l’eficàcia de la pràctica mental es basa en proves que han evidenciat que l’execució física d’un moviment i la imaginació del mateix mostren característiques paral·leles [8]. La imatge motora d’un moviment requereix l’activació dels circuits cerebrals implicats en la preparació i execució del mateix moviment [9] així doncs, permet augmentar l’activitat en les àrees corticals relacionades amb la funció motora [8].

Tenint en ment el concepte de plasticitat, aquest augment d’activitat podria resultar amb una millora de l’efectivitat de les àrees o xarxes activades i, conseqüentment, en una major recuperació [1,10]

Per tant, la pràctica mental es tracta d’una tècnica no invasiva [9] que pot ser particularment útil en condicions on estigui limitada la pràctica física, degut a dolor o lesió [1,7] de manera que es pot exercitar mentalment el moviment per tal de treballar-lo i afavorir la correcta reorganització cortical [1]. Així doncs, en el cas de pacients amb ictus, esclerosi multiple, Prakinson o altres patologies en què la capacitat de moviment és difícil o impossible, pot esdevenir una opció terapèutica interessant per treballar la funció motora [11].

Un altre punt fort de la pràctica mental és que no implica moviments oberts i per tant pot ser practicada pel pacient sol de forma segura, tot i requerir l’aprenentetge previ de la tècnica. Això permet augmentar el temps de rehabilitació del pacient [10] que sovint està limitat per la necessitat de supervisió per part del fisioterapeuta. En general es planteja com a tècnica addicional a altres tipus de rehabilitació per potenciar la reorganització cortical correlacionada amb la recuperació de la funció motora.

D’altra banda, actualment la pràctica mental es troba poc estudiada experimentalment, i els estudis existents son molt heterogènis tant pel què fa a les variables de la tècnica com les característiques dels pacients pels quals es proposa. Aquest fet implica una manca de consens sobre com aplicar la tècnica en la pràctica clínica (la durada, intensitat, modalitat…) i també es requereixen més estudis de qualitat per poder definir per quins pacients podria estar més indicada la tècnica i per quins no.

 

 

  1. Mulder T. Motor imagery and action observation: cognitive tools for rehabilitation. J Neural Transm. 2007;114:1265–78.
  2. Langhorne P, Coupar F, Pollock A. Motor recovery after stroke: a systematic review. Lancet Neurol. 2009 Aug;8(8):741–54.
  3. Stokes M, Stack E. Fisioterapia en la rehabilitación neurológica. 3a ed. Barcelona: Elsevier; 2013. 426 p.
  4. Burns MS. Application of Neuroscience to Technology in Stroke Rehabilitation. Top Stroke Rehabil. 2008 Nov 8; 15(6):570–9.
  5. Lundy-Ekman L. Neuroscience: Fundamentals for rehabilitation. 3rd ed. Falk K, editor. St. Louis: Elsevier Saunders; 2007. 575 p.
  6. Richardson A. Mental Practice: A Review and Discussion Part I. Am Assoc Heal Phys Educ Recreat. 2013;38:95–107.
  7. Ridderinkhof KR, Brass M. How Kinesthetic Motor Imagery works: A predictiveprocessing theory of visualization in sports and motor expertise. J Physiol – Paris. 2015;109:53–63.
  8. Cattaneo L, Rizzolatti G. The Mirror Neuron System. Arch Neurol. 2009 May 1;66(5):593–609.
  9. Faralli A, Bigoni M, Mauro A, Rossi F, Carulli D. Noninvasive Strategies to Promote Functional Recovery after Stroke. Neural Plast. 2013
  10. Guillot A, Collet C. The Neurophysiological Foundations of Mental and Motor Imagery. 1a ed. Estats Units: Axford University Press; 2010
  11. Jackson PL, Lafleur MF, Malouin F, Richards C, Doyon J. Potential role of mental practice using motor imagery in neurologic rehabilitation. Arch Phys Med Rehabil. 2001 Aug ; 82(8):1133–41.

 

Ariadna Clotet Solé

Fisioterapeuta

Leer mas
SIRNLA PRÀCTICA MENTAL EN LA RECUPERACIÓ MOTORA