Neurorehabilitación

Conoce nuestro centro asistencial privado en régimen ambulatorio.
Orientado a la rehabilitación integral de pacientes.

Atención Infantil

Desde el nacimiento hasta la adolescencia. Nos preocupamos del bienestar de tu hijo.

En S.IR.N. “Cerca de Ti”

¡Deseamos Ayudarte!

Comparte tu experiencia en la redes sociales.

Share this post

¿Quienes Somos?

Nuestras iniciales S.I.R.N. corresponden a Servicio Integral de Rehabilitación Neurológica.

El SIRN nace en el año 1998 como una pequeña sociedad entre cuatro amigos fruto del interés común para trabajar y ayudar a personas con afectaciones neurológicas. Con el paso del tiempo esta pequeña sociedad ha ido creciendo para convertirse en un centro de referencia en el que trabajan más de 20 personas. Con el tiempo las cosas han ido cambiando, se han ampliado y mejorado las instalaciones, hemos aprendido día a día de los pacientes y sus familias pero se mantiene intacto el espíritu y el objetivo inicial: trabajar para y por las personas.

Quienes somos Sirn

Nuestros Servicios

Dirección Asistencial

Nuestro equipo está formado por los siguientes profesionales: médico neurólogo (asesoramiento médico, control farmacológico), fisioterapeutas, neuropsicólogas, logopedas, y terapeuta ocupacional.

Nuestra Metodología

La tipología de paciente que atendemos al SIRN necesita una atención individualizada e intensiva. Cada lesión es diferente, cada paciente tiene unas características idiosincrásicas, para conseguir una mejor eficacia es necesario diseñar un tratamiento personalizado


¿Cuales serían los pasos?

Inicialmente se realiza una primera valoración en que participan todos los servicios que el paciente pueda precisar. Esta valoración aporta información sobre el estado actual del paciente, tanto físico como cognitivo. Una vez hecha la valoración, el equipo se reúne y expone los objetivos de cada servicio y se planifica una intervención integrando todas las recomendaciones terapéuticas en el plan rehabilitador.

Posteriormente, mediante la entrega de un informe en el que constan los resultados de la valoración inicial y las recomendaciones terapéuticas, se realiza una reunión con la familia donde se exponen las propuestas del tratamiento rehabilitador integral.

Pasados tres meses del inicio del tratamiento, se realiza una  nueva valorización para evaluar la evolución y volver a diseñar, si es necesario, los objetivos iniciales. Posteriormente, se programarán valoraciones de forma regular y periódica. de este modo se realizan reuniones con la familia que permiten ofrecer el acompañamiento emocional y asesoramiento adecuado ante las dificultades que se encuentran.

¿Que Servicio Necesitas?

En función de la patología y necesidades del usuario se ofrecen sesiones de 1h o 30 minutos. Aconsejamos que la primera visita que se realice sea de 1h para poder realizar una buena exploración y historia clínica y así poder orientar mejor al paciente.

En los tratamientos usamos todo tipo de técnicas manuales de movilización de las distintas estructuras, masoterapia, estiramientos.

Si es necesario disponemos de una máquina de electroterapia, infrarojo y ultrasonido para tratar el dolor y la inflamación. También disponemos de una máquina de vibración para relajar o potenciar (según programa y necesidades) los segmentos corporales que se precisen.

Hay personal especializado en el tratamiento del dolor miofascial mediante técnica conservadora de digitoterápia o bien si se precisa mediante técnica invasiva de punción seca (superficial y/o profunda).

El fisioterapeuta dará consejos o pautas de autotratamiento para que el paciente se involucre en su propia rehabilitación y el tratamiento sea aun más eficaz y pueda reeducar esas posibles posturas que puedan estar perpetuando la problemática.

En la primera visita con el fisioterapeuta se obtienen los objetivos principales y una pauta inicial de tratamiento. Será durante las primeras sesiones que se irán definiendo mejor los objetivos a corto y a largo plazo.

Tenemos dos objetivos principales: la mejora de la calidad de vida del paciente, intentando incrementar su autonomía, y la disminución del dolor en la medida que sea posible. Damos importancia a las actividades diarias básicas como son las transferencias, los cambios posturales, la bipedestación y el andar como modo de normalización del tono y fuerza muscular.

En la primera sesión se realiza una historia osteopática del paciente, y una exploración completa de todo el cuerpo, para realizar un diagnóstico ostopático preciso.

El tratamiento osteopático consiste en tratar las disfunciones, la hipermovilidad o hipomovilidad que se puedan encontrar en la columna vertebral, las articulaciones, el sistema nervioso, el sistema muscular, las vísceras, el cráneo.

El tratamiento se lleva a cabo por un especialista formado en fisioterapia, osteopatía, punción seca, medicina ortomolecular, y tratamiento auriculo-temporo-mandibular, además de otras especialidades complementarias, como neurodinámicas, ganchos, cursos de nutrición, kinesiotape, etc.

En la clínica de la memoria, queremos ofrecer un servicio especializado para detectar y tratar tanto las pequeñas quejas de memoria como los problemas de envejecimiento y posibles demencias.

Inicialmente se realiza una valoración completa del funcionamiento de la memoria de manera individualizada, para de esta manera, poder aportar las soluciones e intervenciones adecuadas.

El objetivo principal de la intervención es minimizar el impacto de los problemas de memoria en la vida diaria a través del aprendizaje específico de habilidades y estrategias restitutivas, así como ayudas externas como móviles, agendas, calendarios, tabletas electrónicas u otros dispositivos para compensar las dificultades.

Las intervenciones pueden ser individuales o grupales. Las sesiones individuales son más específicas y nos permiten trabajar de una forma más precisa sobre aquellas necesidades que están repercutiendo en las actividades de la vida diaria. Por otro lado, las sesiones grupales facilitan la interacción entre los miembros del grupo para realizar actividades de manera más dinámica y generalizada al ambiente de la vida diaria.

En los talleres de memoria se realizan ejercicios de estimulación cognitiva para ayudar a nuestro cerebro a mantener un buen funcionamiento cognitivo, además de ofrecer pautas y estrategias para mejorar la memoria. Nos permiten además compartir experiencias y ofrecer un espacio de intercambio de experiencias.

Durante las sesiones de rehabilitación neuropsicológica se realizan ejercicios de estimulación cognitiva con el fin de restablecer la función afectada, así como se aportan estrategias compensatorias para ayudar a contrarrestar las dificultades observadas. Mediante la psicoeducación y acompañamiento emocional se procura ayudar al paciente a ser consciente y aceptar sus limitaciones.

De forma periódica y según las necesidades de los familiares se mantienen sesiones de asesoramiento a las familias, procurando una escucha activa, acompañamiento emocional y a su vez dando apoyo y consejo para un mejor manejo de la situación.


Conóce algunos de los consejos de nuestros expertos en SIRN


  • 10 Consells pràctics per afrontar les tasques acadèmiques durant el confinament en nens i nenes amb dificultats d’aprenentatge.

    Està clar que com a societat estem vivint un moment excepcional i sense precedents. El tancament de les escoles i el confinament han estat mesures per a la lluita social i sanitària contra el COVID-19 que ningú posa en dubte. Ara bé, és cert que molts pares i inclús els mateixos infants, es poden fer moltes preguntes de difícil resposta sobre com se seguirà el curs acadèmic i en especial, què passa si l’alumne en qüestió, a més, té dificultats específiques de l’aprenentatge? Què podem fer per ajudar-lo? Entenem en aquest post, dificultats de l’aprenentatge com dificultats específiques en l’aprenentatge de la lectoescriptura (dislèxia, disortografia, dificultats en la comprensió lectora) i dels conceptes relatius a l’àmbit matemàtic (discalcúlia).

    Per a aquests infants, seguir el ritme, des de casa, de les tasques acadèmiques pot suposar un repte important. També ho és per als pares, que poden sentir-se desbordats per conjugar totes les seves tasques diàries del dia a dia i acompanyar, al mateix temps, als seus fills en l’aprenentatge acadèmic. En primer lloc, cal assenyalar que les tasques acadèmiques s’han d’entendre com a propostes i que per tant, s’han d’acomodar  a les necessitats educatives de cada alumne i a les seves condicions particulars, especialment, en el moment en què estem vivint, que pot diferir molt d’una família a una altra. En cas de sentir-vos desbordats o perduts, cal estar en contacte amb el professorat docent dels vostres fills perquè us puguin resoldre qualsevol inquietud respecte al tema de les tasques acadèmiques. D’altra banda, també podeu comptar amb el suport dels vostres professionals de referència, dirigint-los-hi consultes si ho necessiteu.

    Ara bé, aquí s’ofereixen un seguit de consells generals que poden ser d’utilitat:

    1- Establir una rutina (en la que hi participi, en la mesura del possible,  també el nen o nena) sobre quina serà l’organització diària de les tasques diàries amb pauses de descans. L’horari ha d’estar acotat i deixar marge per al temps d’oci i lleure  malgrat que la totalitat  del dia sigui a casa. Durant els terminis  de descans es poden aprofitar els jardins, terrasses o els balcons en cas que n’hi hagi.

    2- El nen o nena ha d’establir-se objectius a curt termini (a poder ser diaris)  pel que fa a la quantitat de feina que s’ha de fer. Aquests objectius han de ser assequibles (no determinar un volum de feina exagerat per fer en relativament poc temps). El volum de feina que s’ha de poder fer ha de ser assumible i equivalent al temps destinat a fer-lo. Si no es compleixen els objectius, revisar els de l’endemà i acotar-los perquè es puguin complir. Val més començar amb objectius fàcils d’assolir en poc temps i anar augmentant la seva complexitat i el temps dedicat gradualment. Això implica adaptar-nos al seu ritme i no sobre exigir, sinó acompanyar i reconèixer l’actitud, la predisposició i l’esforç.

    3- Disposar d’un espai propi per fer les tasques acadèmiques, que estigui ordenat i fora de distraccions. L’espai també ha de ser fixe (dur a terme les tasques acadèmiques sempre al mateix lloc).

    4- Tenir zones de la casa diferenciades per al temps dedicat a la feina acadèmica i altres activitats d’oci o activitats familiars (àpats, sala d’estar en família, etc.).

    5- Valorar i emfatitzar les actituds favorables  més que el resultat. Evitar frases com “Fins que no acabis, no faràs això o allò” i canviar-les per “un cop acabis, pots/podem fer això o allò”. Felicitar els esforços “veig que has aconseguit solucionar el problema per tu mateix”, “he vist que t’has sabut organitzar molt bé”, “he observat que avui has estat molt més temps concentrat”.

    6- No tenir por d’admetre que no sabem la resposta a una pregunta. Podem ensenyar-li maneres de com buscar la informació (internet, videotutorials, diccionaris, etc.), de manera que puguin tenir recursos de cerca d’informació per intentar solucionar els seus dubtes de forma autònoma.

    6- Destinar un temps al dia per gaudir en família: jocs de taula, cinefòrum (vegeu una pel·lícula i després comentar-la), cuinar junts, compartir una lectura, etc.

    7- Centrar-nos més en les competències de l’infant que no pas en els continguts que ha d’aprendre des de casa. És a dir, centrar-nos en el desenvolupament de les capacitats del nostre fill (ser capaç de llegir i comprendre textos, reflexionar sobre la cosa llegida, establir una conversa sobre allò que llegeix, formar-se’n una opinió pròpia, conèixer diferents gèneres textuals, tenir estratègies de cerca i integració de la informació, etc.). Les competències impliquen el  desenvolupament de les capacitats bàsiques que permeten assimilar continguts en diferents contextos i situacions. És per això, que els hi podem proposar cercar informació sobre un tema que els hi interessi molt (sigui quin sigui), buscar opinions contràries a la seva, i explicar-nos allò que ha cercat, que és el que més li ha cridat l’atenció, que sap ara que abans de llegir-ho no sabia, etc. Donar-li lloc a la creativitat, ampliar i aprofundir en els interessos propis, conversar i comunicar-nos és una font excel·lent d’aprenentatge.

    8- En les àrees de llengües estrangeres podem cantar cançons en un altre idioma, buscar el significat de la lletra, mirar pel·lícules que ens agraden molt o ens sabem de memòria en anglès (subtitulades o no en la nostra llengua materna, etc.)

    9- Pel que fa a l‘escriptura, permetre l’ús del corrector ortogràfic per autocorregir-se les pròpies faltes d’ortografia, o softwares en línia, correctors per revisar els seus propis escrits i les faltes.

    8- Fomentar el gust per la lectura. Compartir una estona de lectura conjunta o individual (contes, còmics o qualsevol altre suport escrit que sigui un centre d’interès per al nen o nena). Podem explicar-nos després el que estem llegint, quin personatge ens agrada més i perquè, etc. Una altra opció també pot ser l’ús d’audiollibres, o l’ús de  softwares de lectura en veu alta. No fixar-los un nombre de pàgines a llegir, ni un temps determinat, ni molt menys corregir els errors si llegeixen en veu alta. Interessar-nos per allò que llegeix, què ens expliqui la història, com creu que la història seguirà, quin final creu que tindrà, etc. són preguntes que poden estimular que el nen o nena continuï llegint per trobar les respostes.

    9- Per al càlcul matemàtic, podem cuinar de forma conjunta, adaptant les quantitats dels ingredients als membres de la família i fent els càlculs necessaris, pensar els ingredients, calcular els temps, etc. Altres activitats poden incloure ajudar en la llista de la compra, calcular quan ens costarà, que revisi si ens han tornat el canvi bé, etc. En definitiva, moltes accions quotidianes impliquen l’ús de les matemàtiques, es tracta d’apropar els conceptes abstractes a la vida real del dia a dia.

    10- Per últim, des d’un punt de vista més emocional, podem fer un pot on cada membre de la família escriu el que creu que ha estat el millor del dia. Reflexionar sobre les coses positives del dia ens aporta optimisme i a més focalitza la nostra atenció en els aspectes positius del dia a dia. L’endemà, durant l’esmorzar o abans de posar-nos a les tasques diàries, traiem els papers del pot del dia anterior i els llegim en veu alta, la qual cosa, ens aportarà energia per afrontar el nou dia.

    Esperem que aquestes pautes us puguin ser d’utilitat!

    Equip SIRN CREIX.

    Leer mas
    SIRN10 Consells pràctics per afrontar les tasques acadèmiques durant el confinament en nens i nenes amb dificultats d’aprenentatge.
  • Portada_REAMP.jpg

    REAMP Software para la rehabilitación

    El SIRN afronta el año muy ilusionado con el proyecto REAMP. Desde hace ya algo más de 1 año que estamos colaborando con la Universidad Politécnica de Valencia y el instituto i3B en el desarrollo de un software para la rehabilitación de la marcha y el equilibrio basado en la realidad virtual. La idea es que este software sea de bajo coste, algo muy interesante, por ejemplo, en centros pequeños y que no dispongan de muchos medios.

    Pasada la fase de búsqueda de artículos y de bibliografía de base científica y con propuestas de ejercicios concretos tanto para trabajar en la cinta como en la plataforma WBB, nos encontramos ya en fase de pruebas con los prototipos de los ejercicios.

    Hemos adquirido una cinta nueva que cumple las características idóneas para el desarrollo de las actividades propuestas. Tiene una velocidad de arranque de 1Km/h, su panel central es muy minimalista lo que permite al usuario visibilizar mejor la pantalla de TV, y su plegado es facílisimo.

    Más adelante, cuando los ejercicios estén ya definidos en su totalidad,  tendremos que hacer un estudio con usuarios reales. Y aquí será cuando pediremos voluntarios para participar en el proyecto.

    Os mantendremos informados.

    SIRN

     

    Leer mas
    SIRNREAMP Software para la rehabilitación
  • imaginacio.jpg

    LA PRÀCTICA MENTAL EN LA RECUPERACIÓ MOTORA

     

    La rehabilitació es pot entendre com un procés d’aprenentatge en el qual habilitats perdudes s’han de recuperar i habilitats noves s’han d’aprendre en base a la pràctica [1]. La tasca del fisioterapeuta davant de pacients neurològics es basa en la recuperació del moviment, l’adaptació a la condició davant d’una tasca, el manteniment de la funcionalitat i la prevenció de possibles complicacions [3].

    El dèficit motor afecta el moviment del cos i és un dels objectius principals de la recuperació dels fisioterapeutes i terapeutes ocupacionals [2], juntament amb els dèficits perceptius, cognitius i sensorials que també juguen un paper imprescindible pel moviment funcional [3] necessari per una bona qualitat de vida [2].

    Els avenços de la tecnologia han fet possible comptar amb tècniques d’imatge molt útils en el camp de la neurociència per conèixer més sobre les funcions mentals i així poder desenvolupar noves tècniques neurorehabilitadores com la pràctica mental [4].

    S’ha demostrat que les connexions del cervell es modifiquen en funció de l’entorn i els estímuls als quals estem exposats.D’aquesta manerales connexions cerebrals s’enforteixen o desapareixen en funció de si s’utilitzen més o menys. Aquesta capacitat de modificació del sistema nerviós es coneix amb el nom de plasticitat cerebral, i és essencial per entendre la capacitat de reorganització del sistema nerviós després d’una lesió,a part de donar sentit a la neurorehabilitació per la recuperació funcional de la persona [4,5].

    Existeixen diverses tècniques i abordatges des del camp de la fisioteràpia amb l’objectiu de potenciar la correcta reorganització cerebral, dins les quals es troba la pràctica mental.

    La pràctica mental es tracta d’una tècnica innovadora que consisteix en imaginar una activitat en absència de l’execució física [6]. Tot i que es diferencien dues formes d’evocar imatges mentals (visual i motora), en general s’utilitza la imatge motora, la qual no només es tracta d’imaginar visualment el moviment, sinó que implica recrear en el pensament els sentiments i les sensacions associades amb el moviment [7]

    La hipòtesi de l’eficàcia de la pràctica mental es basa en proves que han evidenciat que l’execució física d’un moviment i la imaginació del mateix mostren característiques paral·leles [8]. La imatge motora d’un moviment requereix l’activació dels circuits cerebrals implicats en la preparació i execució del mateix moviment [9] així doncs, permet augmentar l’activitat en les àrees corticals relacionades amb la funció motora [8].

    Tenint en ment el concepte de plasticitat, aquest augment d’activitat podria resultar amb una millora de l’efectivitat de les àrees o xarxes activades i, conseqüentment, en una major recuperació [1,10]

    Per tant, la pràctica mental es tracta d’una tècnica no invasiva [9] que pot ser particularment útil en condicions on estigui limitada la pràctica física, degut a dolor o lesió [1,7] de manera que es pot exercitar mentalment el moviment per tal de treballar-lo i afavorir la correcta reorganització cortical [1]. Així doncs, en el cas de pacients amb ictus, esclerosi multiple, Prakinson o altres patologies en què la capacitat de moviment és difícil o impossible, pot esdevenir una opció terapèutica interessant per treballar la funció motora [11].

    Un altre punt fort de la pràctica mental és que no implica moviments oberts i per tant pot ser practicada pel pacient sol de forma segura, tot i requerir l’aprenentetge previ de la tècnica. Això permet augmentar el temps de rehabilitació del pacient [10] que sovint està limitat per la necessitat de supervisió per part del fisioterapeuta. En general es planteja com a tècnica addicional a altres tipus de rehabilitació per potenciar la reorganització cortical correlacionada amb la recuperació de la funció motora.

    D’altra banda, actualment la pràctica mental es troba poc estudiada experimentalment, i els estudis existents son molt heterogènis tant pel què fa a les variables de la tècnica com les característiques dels pacients pels quals es proposa. Aquest fet implica una manca de consens sobre com aplicar la tècnica en la pràctica clínica (la durada, intensitat, modalitat…) i també es requereixen més estudis de qualitat per poder definir per quins pacients podria estar més indicada la tècnica i per quins no.

     

     

    1. Mulder T. Motor imagery and action observation: cognitive tools for rehabilitation. J Neural Transm. 2007;114:1265–78.
    2. Langhorne P, Coupar F, Pollock A. Motor recovery after stroke: a systematic review. Lancet Neurol. 2009 Aug;8(8):741–54.
    3. Stokes M, Stack E. Fisioterapia en la rehabilitación neurológica. 3a ed. Barcelona: Elsevier; 2013. 426 p.
    4. Burns MS. Application of Neuroscience to Technology in Stroke Rehabilitation. Top Stroke Rehabil. 2008 Nov 8; 15(6):570–9.
    5. Lundy-Ekman L. Neuroscience: Fundamentals for rehabilitation. 3rd ed. Falk K, editor. St. Louis: Elsevier Saunders; 2007. 575 p.
    6. Richardson A. Mental Practice: A Review and Discussion Part I. Am Assoc Heal Phys Educ Recreat. 2013;38:95–107.
    7. Ridderinkhof KR, Brass M. How Kinesthetic Motor Imagery works: A predictiveprocessing theory of visualization in sports and motor expertise. J Physiol – Paris. 2015;109:53–63.
    8. Cattaneo L, Rizzolatti G. The Mirror Neuron System. Arch Neurol. 2009 May 1;66(5):593–609.
    9. Faralli A, Bigoni M, Mauro A, Rossi F, Carulli D. Noninvasive Strategies to Promote Functional Recovery after Stroke. Neural Plast. 2013
    10. Guillot A, Collet C. The Neurophysiological Foundations of Mental and Motor Imagery. 1a ed. Estats Units: Axford University Press; 2010
    11. Jackson PL, Lafleur MF, Malouin F, Richards C, Doyon J. Potential role of mental practice using motor imagery in neurologic rehabilitation. Arch Phys Med Rehabil. 2001 Aug ; 82(8):1133–41.

     

    Ariadna Clotet Solé

    Fisioterapeuta

    Leer mas
    SIRNLA PRÀCTICA MENTAL EN LA RECUPERACIÓ MOTORA

Comparte tu experiencia en la Redes Sociales

Admin SIRNS.I.R.N – Servicio Integral de Rehabilitación Neurológica