Sigue el Blog

¡Hecho para crecer juntos!

Consells pràctics per afrontar les tasques acadèmiques durant el confinament.

Està clar que com a societat estem vivint un moment excepcional i sense precedents. El tancament de les escoles i el confinament han estat mesures per a la lluita social i sanitària contra el COVID-19 que ningú posa en dubte. Ara bé, és cert que molts pares i inclús els mateixos infants, es poden fer moltes preguntes de difícil resposta sobre com se seguirà el curs acadèmic i en especial, què passa si l’alumne en qüestió, a més, té dificultats específiques de l’aprenentatge? Què podem fer per ajudar-lo? Entenem en aquest post, dificultats de l’aprenentatge com dificultats específiques en l’aprenentatge de la lectoescriptura (dislèxia, disortografia, dificultats en la comprensió lectora) i dels conceptes relatius a l’àmbit matemàtic (discalcúlia).

Per a aquests infants, seguir el ritme, des de casa, de les tasques acadèmiques pot suposar un repte important. També ho és per als pares, que poden sentir-se desbordats per conjugar totes les seves tasques diàries del dia a dia i acompanyar, al mateix temps, als seus fills en l’aprenentatge acadèmic. En primer lloc, cal assenyalar que les tasques acadèmiques s’han d’entendre com a propostes i que per tant, s’han d’acomodar  a les necessitats educatives de cada alumne i a les seves condicions particulars, especialment, en el moment en què estem vivint, que pot diferir molt d’una família a una altra. En cas de sentir-vos desbordats o perduts, cal estar en contacte amb el professorat docent dels vostres fills perquè us puguin resoldre qualsevol inquietud respecte al tema de les tasques acadèmiques. D’altra banda, també podeu comptar amb el suport dels vostres professionals de referència, dirigint-los-hi consultes si ho necessiteu.

Ara bé, aquí s’ofereixen un seguit de consells generals que poden ser d’utilitat:

1- Establir una rutina (en la que hi participi, en la mesura del possible,  també el nen o nena) sobre quina serà l’organització diària de les tasques diàries amb pauses de descans. L’horari ha d’estar acotat i deixar marge per al temps d’oci i lleure  malgrat que la totalitat  del dia sigui a casa. Durant els terminis  de descans es poden aprofitar els jardins, terrasses o els balcons en cas que n’hi hagi.

2- El nen o nena ha d’establir-se objectius a curt termini (a poder ser diaris)  pel que fa a la quantitat de feina que s’ha de fer. Aquests objectius han de ser assequibles (no determinar un volum de feina exagerat per fer en relativament poc temps). El volum de feina que s’ha de poder fer ha de ser assumible i equivalent al temps destinat a fer-lo. Si no es compleixen els objectius, revisar els de l’endemà i acotar-los perquè es puguin complir. Val més començar amb objectius fàcils d’assolir en poc temps i anar augmentant la seva complexitat i el temps dedicat gradualment. Això implica adaptar-nos al seu ritme i no sobre exigir, sinó acompanyar i reconèixer l’actitud, la predisposició i l’esforç.

3- Disposar d’un espai propi per fer les tasques acadèmiques, que estigui ordenat i fora de distraccions. L’espai també ha de ser fixe (dur a terme les tasques acadèmiques sempre al mateix lloc).

4- Tenir zones de la casa diferenciades per al temps dedicat a la feina acadèmica i altres activitats d’oci o activitats familiars (àpats, sala d’estar en família, etc.).

5- Valorar i emfatitzar les actituds favorables  més que el resultat. Evitar frases com “Fins que no acabis, no faràs això o allò” i canviar-les per “un cop acabis, pots/podem fer això o allò”. Felicitar els esforços “veig que has aconseguit solucionar el problema per tu mateix”, “he vist que t’has sabut organitzar molt bé”, “he observat que avui has estat molt més temps concentrat”.

6- No tenir por d’admetre que no sabem la resposta a una pregunta. Podem ensenyar-li maneres de com buscar la informació (internet, videotutorials, diccionaris, etc.), de manera que puguin tenir recursos de cerca d’informació per intentar solucionar els seus dubtes de forma autònoma.

6- Destinar un temps al dia per gaudir en família: jocs de taula, cinefòrum (vegeu una pel·lícula i després comentar-la), cuinar junts, compartir una lectura, etc.

7- Centrar-nos més en les competències de l’infant que no pas en els continguts que ha d’aprendre des de casa. És a dir, centrar-nos en el desenvolupament de les capacitats del nostre fill (ser capaç de llegir i comprendre textos, reflexionar sobre la cosa llegida, establir una conversa sobre allò que llegeix, formar-se’n una opinió pròpia, conèixer diferents gèneres textuals, tenir estratègies de cerca i integració de la informació, etc.). Les competències impliquen el  desenvolupament de les capacitats bàsiques que permeten assimilar continguts en diferents contextos i situacions. És per això, que els hi podem proposar cercar informació sobre un tema que els hi interessi molt (sigui quin sigui), buscar opinions contràries a la seva, i explicar-nos allò que ha cercat, que és el que més li ha cridat l’atenció, que sap ara que abans de llegir-ho no sabia, etc. Donar-li lloc a la creativitat, ampliar i aprofundir en els interessos propis, conversar i comunicar-nos és una font excel·lent d’aprenentatge.

8- En les àrees de llengües estrangeres podem cantar cançons en un altre idioma, buscar el significat de la lletra, mirar pel·lícules que ens agraden molt o ens sabem de memòria en anglès (subtitulades o no en la nostra llengua materna, etc.)

9- Pel que fa a l‘escriptura, permetre l’ús del corrector ortogràfic per autocorregir-se les pròpies faltes d’ortografia, o softwares en línia, correctors per revisar els seus propis escrits i les faltes.

8- Fomentar el gust per la lectura. Compartir una estona de lectura conjunta o individual (contes, còmics o qualsevol altre suport escrit que sigui un centre d’interès per al nen o nena). Podem explicar-nos després el que estem llegint, quin personatge ens agrada més i perquè, etc. Una altra opció també pot ser l’ús d’audiollibres, o l’ús de  softwares de lectura en veu alta. No fixar-los un nombre de pàgines a llegir, ni un temps determinat, ni molt menys corregir els errors si llegeixen en veu alta. Interessar-nos per allò que llegeix, què ens expliqui la història, com creu que la història seguirà, quin final creu que tindrà, etc. són preguntes que poden estimular que el nen o nena continuï llegint per trobar les respostes.

9- Per al càlcul matemàtic, podem cuinar de forma conjunta, adaptant les quantitats dels ingredients als membres de la família i fent els càlculs necessaris, pensar els ingredients, calcular els temps, etc. Altres activitats poden incloure ajudar en la llista de la compra, calcular quan ens costarà, que revisi si ens han tornat el canvi bé, etc. En definitiva, moltes accions quotidianes impliquen l’ús de les matemàtiques, es tracta d’apropar els conceptes abstractes a la vida real del dia a dia.

10- Per últim, des d’un punt de vista més emocional, podem fer un pot on cada membre de la família escriu el que creu que ha estat el millor del dia. Reflexionar sobre les coses positives del dia ens aporta optimisme i a més focalitza la nostra atenció en els aspectes positius del dia a dia. L’endemà, durant l’esmorzar o abans de posar-nos a les tasques diàries, traiem els papers del pot del dia anterior i els llegim en veu alta, la qual cosa, ens aportarà energia per afrontar el nou dia.

Esperem que aquestes pautes us puguin ser d’utilitat!

Equip SIRN CREIX.

SIRNConsells pràctics per afrontar les tasques acadèmiques durant el confinament.
Share this post

Join the conversation